divendres, 4 de maig de 2012

HISTÒRIA DE CATALUNYA

"I l'aliança la vaig regalar a la meva primera jove. Es van separar i se'n va anar amb l'aliança, mira..." Són dues dones grans arreglades i polides que parlen de patrimoni (joies, rendes, diners i a on els tenen) en una cafeteria de la zona alta, mentre una d'elles fa temps per anar al banc a ingressar uns lloguers. Parlen en català (una té locals a Manresa), tret de quan reporten converses amb els fills i néts (l'Alejo ara és als Estats Units) o de quan s'adrecen amb educada autoritat a la cambrera: per a això fan servir el castellà. La que ja té experiència en l'assumpte aconsella a l'altra que convenci la filla perquè deixi les joies a la nena, no al nen, "que després es separarà i ho hauràs perdut". I jo, amb un llibre a les mans, me n'adono que compartim substantius i preposicions, però no els noms propis: Godó, Passeig de Gràcia, Santander, Banco Popular, Caldetes.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió