dimecres, 2 de maig de 2012

EL PITJOR








Jean-François Millet, Home amb una aixada (1863)



LO MALO, de Gottfried Benn

No saber inglés
y oir hablar de una buena novela policíaca
todavía no traducida.

Cuando hace calor, ver una cerveza
que uno no se puede permitir.

Tener una idea nueva
y no poderla enredar en un verso de Hölderlin,
como hacen los profesores.

Viajando de noche, oir olas que baten
y pensar que lo hacen siempre.
Muy malo es esto: estar invitado
cuando en casa hay más silencio,
mejor café,
y no está uno para charlas.

Y lo peor:
no morir en verano,
cuando todo es claro
y está la tierra blanda para las azadas
.

 Versió de Gabriel Ferrater

2 comentaris:

  1. No sabria interpretar l'original perquè, desgraciadament, no sé llengua alemanya però no té massa ritme. El què diu és intel·ligent però em sona a prosa, a frases soltes. Potser és que ha de ser així.
    De totes formes, interessant.

    ResponElimina
  2. D'entre els poemes de Benn traduïts per Ferrater, aquest em va agradar sobretot, pel cop sec, la imatge crua i sorprenent, del vers final de "Lo malo" --digna de Snorri Sturluson, l'anècdota tantes vegades repetida per Borges en els seus estudis de literatures germàniques medievals.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió