dimecres, 28 març de 2012

Y YO TAMPOCO

Trobo molt interessants i ben comprensibles les paraules que ahir va adreçar el president del govern d'Espanya al president dels Estats Units en la seva primera cita (un moment tan buscat, tan desitjat, tan treballat, que podem donar per segur que tot l'equip de comunicació de la Moncloa portava setmanes preparant la conversa). De fet, és el mateix que un li mormolaria a Déu si finalment se'l trobés cara a cara: "Sabeu què, Nostre Senyor, jo anava a catequesi". És més o menys el que li diries a Juli Cèsar: "Em sap greu haver de parlar-vos en dialecte, és que a classe del senyor Morató estava per altres coses..." O el que li diries així d'entrada per quedar bé a Picasso ("De petit vaig fer un dibuix que als meus pares els va agradar molt") o a Carner ("Jo també escric poemes"). Per cert, algú sap si al diccionari hi ha una paraula específica per al sentiment de vergonya pel passaport propi?



2 comentaris:

Gràcies per la vostra opinió