PRINCIPESCA

Espanya és de fa segles un país d'espavilats, i la literatura n'ha donat bon testimoni: hi tenim molts ciutadans babaus però també un grapat de llestos que aprenen a trampejar les normes, hi ha molta sang plebea però també encara unes quantes quarteres de sang noble amb rastellera de cognoms plens de "des" i guionets (en això no es queixen de racisme en l'RH) per entre les quals sura algun príncep blau i de tant en tant un príncep negre. I passa també que, havent-hi tants personatges que són més que simples ciutadans, alguns anuncis que no són simples anuncis (anuncis protegits pel Tribunal Supremo, per entendre'ns) s'adapten i sembla que els facin l'onada en homenatge. Tot i que de vegades amb l'emoció llagotera se'ls trabuqui alguna lletra.