EL RISC EXISTEIX

S'ha dit i repetit que vivim en una societat que fa com si el risc (i el dany, i la pèrdua, i la mort) no existís, que l'amaga o l'obvia tan a consciència que n'esdevé gairebé inconscient (tret del cas de petites minories de militants o d'afectats, de vegades afectats militants o viceversa). D'accident en accident, han calgut les notícies terribles de Fukushima, innegables i de cap manera maquillables, perquè aquí tornem a comentar el recent canvi d'opinió del PSOE (la del PP sempre ha estat la mateixa), ara a favor de l'allargament de la vida d'unes nuclears dissenyades per a quaranta anys i tan amortitzades que actualment s'han convertit en una veritable gallina dels ous d'or per a les elèctriques. Ous prou grossos per fer canviar les idees del partit governamental. I sí, ja ho sé, sense nuclears hauríem de renunciar a part del nostre estàndard de vida. Però no és de renúncies col·lectives, del que diu que hem de parlar durant els propers anys?