DOLORS OLLER I EL 23-F

Dolors Oller, catedràtica de teoria literària de la Universitat Pompeu Fabra, té a punt un llibre nou i la reedició de l'extraordinari La construcció del sentit (1986). Lloança i barretada per al seu editor, que ja se sap que el tòpic diu que els acadèmics escrivim per a ningú. De tota manera, l'edició d'ahir del diari més venut a Espanya aportava en un reportatge del dominical un desmentiment suculent d'aquesta suposada invisibilitat.

Sota el títol "Una página inesperada del 23-F", la llarga crònica de Joaquín Prieto reconstrueix l'anècdota d'un dels guàrdies civils que van assaltar el Congreso de los Diputados el vint-i-tres de febrer de 1981, que hi va requisar primer i estripar després el llibre en què el llavors diputat Lluís M. de Puig havia esborrallat unes notes durant l'assalt. I un hom es pregunta, és clar, quin devia ser el llibre que De Puig se'n va endur per llegir durant la sessió d'investidura de Calvo Sotelo com a president del govern... Ara, aquesta fotografia ho aclareix: es tractava precisament d'un exemplar de La poesia de Rafael Masó. Per una anàlisi de la poètica noucentista, la tesi de llicenciatura de Dolors Oller, editada pel Col·legi Universitari de Girona el 1980 (la UdG encara no existia). L'arquitecte i poeta Masó i la crítica literària i futura catedràtica Oller, doncs, van ser també d'alguna manera, per mitjà d'unes pàgines impreses (i una d'arrencada), protagonistes laterals del cop del 23-F. Lluny de la poètica noucentista i del silenci de la saviesa, a la mà d'un diputat i a tocar d'una mà de tricornis.