TRANSPARÈNCIA PERFECTA
En anar a obrir trobo al vidre de la porta del carrer un reflex perfecte, límpid com una imatge real. O com un record. Massa límpid, vull dir.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.