DE QUÈ FAN OLOR ELS LLIBRES?

És un argument recurrent però arriba com a molt només a mitja veritat, i encara una mitja veritat que tan sols pot sostenir qui no té llibres a casa o qui accepta contar una història escapçada. A totes les taules rodones, tertúlies i columnes d’opinió sobre la crisi o la salut o la mort del llibre acaba sempre havent-hi algú que se sent obligat a declarar el seu amor pel llibre com a objecte, i sempre també, indefectiblement, argumenta el seu amor parlant d’aquell tacte tan especial i de l’oloreta que fan els llibres. Doncs bé, és el moment de dir-ho: els llibres (alguns llibres) fan diguem-ne bona olor a la llibreria (en algunes llibreries) just abans i després de comprar-los, però tot seguit comencen un llarg procés d’acumulació de pols i d’humitat, a banda de la suor de dits quan tenen la sort que algú acabi llegint-los. El cert és que els llibres més aviat acaben fent olor de ranci, i a més ocupen espai, acumulen pols, atrauen àcars i són un dels hàbitats predilectes dels peixets de plata. Curiosament, aquells que se suposa que els coneixen i els volen defensar s’obliden de tot això i només recorden el tacte i l’oloreta de l’estrena, com si en un debat sobre la mobilitat al segle XXI algú afirmés que els cotxes no desapareixeran mai perquè quan els compres fan olor de nous. Dit això, el llibre és un dels grans invents de la humanitat i ens encanta i no en sabríem prescindir, és clar. Però malgrat la seva olor passat un temps (que és el noranta-nou punt nou per cent de la seva vida), no per la seva olor.

En el moment de canvi que vivim, en què fins i tot entre els defensors de la digitalització hi ha graus i matisos i debats (presentats dies enrere en aquestes pàgines per Ernest Alòs, parlant de Superficiales de Nicholas Carr), els que es vulguin dedicar a l’apostolat del llibre potser farien més diana si els presentessin senzillament com una font de plaer i de coneixement, i com la base de la cultura occidental tal com l’hem entesa fins ara. Vist així, la pregunta del milió hauria de ser llavors on neixen avui, amb els mitjans de què disposem i en el món digitalitzat en què vivim, el plaer i el coneixement, i de quina manera pot continuar oferint-nos-en allò que fins ara n’hem dit llibre. Enllà de l’olor.

Publicat a El Periódico, 16-II-2011