ESCRIURE EN INTERNACIONAL

Avui el futur ja no és –amb tot el respecte que calgui pels militants d'ambdues barricades– nacional ni sindical: és internacional, també en literatura. Des de la llengua de cadascú però amb l'horitzó immens del món obert no només davant nostre sinó també als nostres peus, als nostres llibres, als nostres caps. No es pot llegir ni escriure només en nacional (bé, es pot però té poc sentit i perspectiva), com no es pot fer-ho només en gremial. Per això suposo que sóc del PEN (que precisament va obtenir, dies enrere, un premi de la Generalitat a la Projecció internacional que ha passat mig d'estranquis), i potser per això tinc ara i adés el dubte si donar-me o no de baixa de l'Associació. El meu col·lega no és tan qui escriu en la meva llengua com qui escriu en sintonia, allà on sigui.