dissabte, 10 de juliol de 2010

BON DIA (PER DIR ALGO)

Amb aquest vídeo dels A3, perfecte per referir-se a una jornada tirant a mogudeta, s'acomiadava de la platea fa uns mesos Carles Miró des de Sense parèntesis (i no, qui canta no és Leonard Cohen, digui el que digui internet). Ara el devem poder fer servir per donar la benvinguda als crèdits d'obertura de l'era postautonòmica, els cortinatges de la qual s'obren al davant nostre amb grinyol d'engranatges, olor de resclosit i aquella pesantor de cosa vella, apedaçada.

2 comentaris:

  1. Què se n'ha fet de Carles Miró?
    Se'l pot llegir en algun lloc encara?
    Gràcies
    Agustí

    ResponElimina
  2. Sóc viu.
    No.
    No es mereixen.
    Salut!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió