Sobre l'ambició de construir catedrals.
Fa 2 hores
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor

Et mires la noia de dues taules més enllà, bonica i sobretot molt ben maquillada, i ell et pesca la mirada i indefectiblement li posa la mà dreta ben oberta a l'avantbraç com un senyal o un ganxo o un cinyell sobre la suavitat del jersei de color de llum de platja. I somriu.
Publicat per
Jaume
a les
11:44 AM
1 comentaris:
Els possessius no són garantia de res. Les relacions de parella s'esborren de la nit al dia. Quanta fragilitat.
Publica un comentari