LES MINVES

Quantes paraules fem servir que no acabem de saber què volen dir? Quants cops no hem passat els ulls per combinacions de lletres, quants cops no hem sentit i repetit certs sons relligats, simplement perquè els hem vist o sentit abans? Quants cops no dec haver pronunciat la paraula minva, quants cops no dec haver sentit parlar de les minves, quants cops no dec haver llegit el poema "Les minves de gener" de Maragall, aquell que comença "Com al mig de l'hivern la primavera...", sense veure-hi el mar enretirat i doncs sense que mai no se m'acudís afegir-lo a la llista d'exemples de poemes i lletres de cançons en què la natura fa de correlat (per paral·lel, per oposició) del sentiment amorós?

Avui a la ràdio parlaven de la garoinada i com de passada hi he sentit l'expressió "les minves de gener", i de cop la molla de les associacions ha saltat i he acabat entenent que la calor dels darrers dies, que tothom troba sempre tan atípica i mig apocalíptica, ve d'aquí i de l'anticicló i ve cada any; que el títol del poema de Maragall ve d'aquí; que les menjades d'eriçons (de garotes, de garoines) acabats d'arrencar i rentats amb aigua de mar vénen d'aquí; que el lleu descens dels humors aquests dies ve d'aquí. D'una cosa que tenim a tocar i que passa i que no sabem veure.