DESGLAÇ

De floridura,
pateix l'arrel.
La terra és dura.
Prismes de gel,

com estoig fi
la filigrana
–tija i capçana–
tanquen, d'un bri.

I, amb el desglaç,
l'estoig s'esquerda:
ja en surt un braç

de tija verda;
ja, d'una fulla,
la mà remulla.

     Guerau de Liost, La muntanya d'ametistes (1933)