LES VOLTES QUE FAN LES ETIQUETES

La recerca duta a terme per la professora Estelle Irizarry i el llibre de Charles J. Merrill recentment publicat en català (no en castellà) han tornat a posar d'actualitat la "teoria catalana" (que potser faríem més ben fet anomenant aragonesa, o catalanoaragonesa) sobre l'origen de Colom. No puc parlar amb coneixement de causa d'aquests estudis (reso però perquè no s'assemblin al penós documental L'apropiació del descobriment d'Amèrica que Vicepresidència enviava anys enrere als Casals catalans del món), però sí que em fa gràcia constatar com en un món globalitzat les notícies salten d'una banda a l'altra i com, en el salt, de vegades cauen una mica d'un costat, altres de l'altre.

En el cas que ens ocupa, el Jerusalem Post titulava fa pocs dies –citant Irizarry– que "Colom era català, probablement jueu", mentre que el Daily Telegraph anglès (via la corresponsal a Madrid) ho va simplificar dient que "Els escrits de Colom proven que era espanyol, segons un estudi". El Col·lectiu Emma ja els ha avisat que això d'Espanya va venir una mica després, que si es referien al patrocini reial haurien de parlar de Castella i que, d'altra banda, el financer Lluís de Santàngel (que hi va tenir tant a veure, si més no, com Isabel la Catòlica) era valencià... i jueu. Adjectius, etiquetes. I per si ens n'avorríem, els clàssics de l'agafa-el-rave-per-les-fulles mai no ens fallen.