AQUELLA CABINA
Han passat molts anys i vista avui la peça d'Antonio Mercero té un punt entre naïf i entranyable que no sé si no l'allunya de l'eficàcia simbòlica al seu moment, però de tota manera continua essent un plat d'ibèric de primera.
Poques vegades un curt va retratar millor un país i va fer tant per una cinematografia.
Aquí teniu també la part 2, la 3 i la 4 i final, la més obscura (que és la que jo més recordava): amb el camió Ebro negre que se'n va i la porta metàl·lica que es tanca abans de l'escena amb la mà oberta de José Luis López Vázquez com si s'acomiadés de tot plegat...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.