CARNER A L'ATENEU

Que la figura de Josep Carner retorni a l'Ateneu Barcelonès (on durant anys, a principis del segle passat, va plantar la tenda i d'on més tard va ser-ne expulsat en circunstàncies no del tot aclarides) és una bona notícia. Com ho és l'aparició del sisè (i darrer) volum del seu epistolari, a cura d'Albert Manent i Jaume Medina, que és el que avui es presenta a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala d'Actes.

La notícia té, a més, dues magnífiques tornes. D'una banda, després de la presentació del llibre es descobrirà a l'entrada del palau Savassona una placa amb la dedicatòria a l'Ateneu que el poeta estampà al seu Segon llibre de sonets (1907), i a més fins al dia 11 (aquest diumenge, no badeu) es podrà veure a l'expositor de la Biblioteca una mostra de les primeres edicions de l'obra de Carner cedida pel col·leccionista Miquel Batalla, un d'aquests sants barons amagats amb què encara compten les nostres lletres.

Bentornat sigui, doncs, Josep Carner a la que també va ser (com ho fou d'Almirall, de Domènech i Montaner, de Maragall, de Miquel dels Sants Oliver, de Pla, de Fabra, de Sarsanedas) casa seva.