dilluns, 6 de juliol de 2009

MILERS DE DIES SOMRIENT

Coi, et despistes un moment i han passat deu anys... Reprodueixo el missatge que ens va enviar divendres l'Enric Gomà, responsable de la llista "Al carrer", de la qual ja us he parlat alguna altra vegada. Per cert: busquem candidats per arribar als cinc-cents subscriptors, que ja en falten molt pocs.










El 4 de juliol de 1999 vaig enviar el primer alcarrer –i era un diumenge. Vam començar amb 25 pioners, dels quals en continuen 18 (uns herois) [...] Com faig a cada aniversari, envio l’alcarrer fundacional, que va ser aquest:

"Al carrer" és un servei que recull tots els pensaments, impressions, sensacions, que els estranys, amables o no, llancen a la deriva pels carrers, avingudes i establiments públics. Frases que entranyen un significat críptic, mistèric, enigmàtic, de vegades incomplet, de vegades excessivament evident.

Sentit a la Rambla Catalunya de Barcelona, el 3 de juliol de 1999:

-Jo no sóc marimandona, però reconec que m'agrada dirigir el cotarro perquè les coses vagin bé.

1 comentari:

  1. Fa uns dies el meu fill entrava a casa somrient i em diu que acabava de sentir una senyora que es queixava a una altra: "es que mi hijo corre, y suda...!" (Sentit a Martorell, juny de 2009)

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió