divendres, 17 d’abril del 2009

PERSEVERANÇA, NO TARGETONS










En el Telenotícies impossible de les coses que de veritat ens importen, la meva imatge preferida de les darreres setmanes és la corrua de gent a la porta de la Biblioteca Jaume Fuster, a la recargolada plaça Lesseps, una imatge repetida per poder-hi escoltar un dia Haruki Murakami i un altre Salman Rushdie. La biblioteca Jaume Fuster, plena a qualsevol hora de lectors de tot el ventall d’edats, és un dels fruits que va deixar l’Any del Llibre i la Lectura, i un magnífic exemple que de vegades sí que l’òrgan crea (o estimula) la funció. Tant de bo els gestors públics es miressin i tinguessin més en compte aquestes coses, o com a mínim se les miressin tant com es miren i consideren els dossiers de premsa i les avorrides i relativíssimes estadístiques.

Perquè a banda de la biblioteca, dos fruits més de l’Any del Llibre són aquests dies notícia: a molts carrers de Barcelona hi pengen les banderoles d’una nova convocatòria de Món Llibre, festa de la lectura per a nens i nenes que torna al pati del CCCB i al MACBA el proper cap de setmana, el 18 i 19 d’abril, i d’altra banda el Què Llegeixes, la iniciativa digital de promoció lectora a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes, ha depassat recentment els 5.000 inscrits: cinc mil ressenyadors entusiastes perquè sí. Aquests modestos exemples de continuïtat, de sosteniment d’una proposta interessant per damunt de legislatures o canvis de govern, contrasten amb la passió innovadora i puntual (en el sentit de fer-ho una vegada i prou, no d’arribar a l’hora) de tants altres gestors culturals, i amb el dèficit d’amplitud de mires i voluntat de consens que va deixar ensorrar el Saló del Llibre i que no sap depassar la picabaralla gremial de fa anys associada a la Setmana del Llibre en Català.

Si alguna cosa té sentit en cultura és la combinació de generositat i continuïtat, una perseverança articulada potser menys glamurosa o menys vistent que l’encenall cansat de l’etern inventar-se la sopa d’all, però infinitament més fructífera. Perquè és a partir de bones idees gestionades professionalment i amb prou temps per arrelar (i no amb parauleria i targetons a moltes tintes) que els lectors, que hi són, acaben fent cua. I si no, mirem-nos Sant Jordi. Bona diada a tothom!


-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 15-IV-09
Versión en castellano

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.