INTEGRACIÓ
Som un país tan integrador que hi ha molta gent que no s'hi integra i no passa res. La qüestió ara és l'elasticitat i el preu (és a dir, la sostenibilitat) d'aquest fet.
dimecres, 1 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
El preu a pagar -bé que ho saps- és la desintegració (en tots els sentits de la paraula) de Catalunya.
ResponEliminaNo n'estic tan segur, Joan. O en tot cas, llavors fa un munt de segles que ens anem desintegrant (i reintegrant).
ResponEliminaEns haurem de reinventar amb enginy i esforç. I n'haurem de treure el millor dels nous temps.
ResponEliminaMolt bona (i sintètica) reflexió. Un pèl tard, arribo a aquesta entrada i veig que està relacionada amb un bon article (com solen ser-ho tots) d'en Joan Francesc Mira, a El Temps del 3 de març de 2009: "Multicultures. O no" (que vaig llegir, curiosa casualitat, ahir)
ResponElimina