TIRA CÒMICA

Potser com un homenatge a la vis còmica i renegaire de Pepe Rubianes, l'home que forma part de més jurats de poesia del país, que dirigeix a l'ombra una de les principals col·leccions de poesia del país, que ressenya més llibres de poesia del país, que presenta més llibres de poesia del país, que prologa més llibres de poesia del país i que assessora Jocs Florals, antologies i certàmens diversos, però tot sempre sense que en cap moment se li barregin les raons morals, aquest paladí estratosfèric del gust i l'ordre escriu avui a l'ídem per a general delectança:

BAIXEM DE L'ESTRATOSFERA I AGAFEM UN EXEMPLE recent. El premi Ciutat de Barcelona d'assaig ha estat atorgat a l'escriptor Julià Guillamon pel seu atractiu volum sobre l'exili, El dia revolt. La concessió del premi ha estat una insensatesa formidable per tres raons. La primera, perquè formalment no és un assaig, és un aplec d'entrevistes. Justament l'obra defuig qualsevol tipus d'argumentació assagística sobre el tema de l'exili. La segona raó, encara més poderosa, és que hi ha un llibre infinitament, indiscutiblement, superior i entra tècnicament en la categoria literària d'assaig. Em refereixo a Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda, del catedràtic Jaume Pòrtulas, elegantment editat per la Fundació Bernat Metge. El llibre de Pòrtulas és un llibre de talla directament internacional. És un llibre de gran ambició i rigor, de gran cultura i humanitat, un llibre d'aquells que et nodreixen. És un llibre que honora la cultura catalana. Vostès agafin el llibre i facin la comparança i ja m'ho diran. Però ha quedat a la cuneta. I, finalment, tenim la raó moral de la composició del jurat. Sembla que ningú s'ha fixat que tres dels cinc membres del jurat del premi estan estretament vinculats al mateix mitjà de comunicació en què el senyor Guillamon té la palestra des de fa tants anys. Jo crec que sí que molta gent se n'ha adonat, però ens hem acostumat als nivells d'amiguisme i corrupció fins a trobar-los normals.

EL CIUTAT DE BARCELONA D'ASSAIG HA APOSTAT equivocadament i aquest gest té les seves conseqüències. Es devalua la importància del premi que hauria de ser un referent indiscutible, i un dels pocs premis d'assaig que hi ha. Es crea una confusió absurda sobre els gèneres literaris, perquè un recull d'entrevistes és periodisme, l'autèntic terreny d'escriptura del senyor Guillamon, i no és assagisme. Es proposa una obra equivocada per formar part del patrimoni cultural. I es deixa de banda una obra extraordinària que sí que hauria de ser considerada patrimoni cultural de primera magnitud. Ens han donat gat per llebre. [+]

Sort que al planeta Krypton encara queden homes valents.