dimecres, 4 de març del 2009

TIRA CÒMICA

Potser com un homenatge a la vis còmica i renegaire de Pepe Rubianes, l'home que forma part de més jurats de poesia del país, que dirigeix a l'ombra una de les principals col·leccions de poesia del país, que ressenya més llibres de poesia del país, que presenta més llibres de poesia del país, que prologa més llibres de poesia del país i que assessora Jocs Florals, antologies i certàmens diversos, però tot sempre sense que en cap moment se li barregin les raons morals, aquest paladí estratosfèric del gust i l'ordre escriu avui a l'ídem per a general delectança:

BAIXEM DE L'ESTRATOSFERA I AGAFEM UN EXEMPLE recent. El premi Ciutat de Barcelona d'assaig ha estat atorgat a l'escriptor Julià Guillamon pel seu atractiu volum sobre l'exili, El dia revolt. La concessió del premi ha estat una insensatesa formidable per tres raons. La primera, perquè formalment no és un assaig, és un aplec d'entrevistes. Justament l'obra defuig qualsevol tipus d'argumentació assagística sobre el tema de l'exili. La segona raó, encara més poderosa, és que hi ha un llibre infinitament, indiscutiblement, superior i entra tècnicament en la categoria literària d'assaig. Em refereixo a Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda, del catedràtic Jaume Pòrtulas, elegantment editat per la Fundació Bernat Metge. El llibre de Pòrtulas és un llibre de talla directament internacional. És un llibre de gran ambició i rigor, de gran cultura i humanitat, un llibre d'aquells que et nodreixen. És un llibre que honora la cultura catalana. Vostès agafin el llibre i facin la comparança i ja m'ho diran. Però ha quedat a la cuneta. I, finalment, tenim la raó moral de la composició del jurat. Sembla que ningú s'ha fixat que tres dels cinc membres del jurat del premi estan estretament vinculats al mateix mitjà de comunicació en què el senyor Guillamon té la palestra des de fa tants anys. Jo crec que sí que molta gent se n'ha adonat, però ens hem acostumat als nivells d'amiguisme i corrupció fins a trobar-los normals.

EL CIUTAT DE BARCELONA D'ASSAIG HA APOSTAT equivocadament i aquest gest té les seves conseqüències. Es devalua la importància del premi que hauria de ser un referent indiscutible, i un dels pocs premis d'assaig que hi ha. Es crea una confusió absurda sobre els gèneres literaris, perquè un recull d'entrevistes és periodisme, l'autèntic terreny d'escriptura del senyor Guillamon, i no és assagisme. Es proposa una obra equivocada per formar part del patrimoni cultural. I es deixa de banda una obra extraordinària que sí que hauria de ser considerada patrimoni cultural de primera magnitud. Ens han donat gat per llebre. [+]


Sort que al planeta Krypton encara queden homes valents.

5 comentaris:

  1. Yo sé que me critican
    me consta que me odian
    la envidia les corroe
    mi vida les agobia


    ¿Por qué será?
    Yo no tengo la culpa
    mi circunstancia les insulta

    Alaska

    ResponElimina
  2. i los pegamoides

    ResponElimina
  3. AMB RONCA VEU

    Com que no menjo per la fam que tinc
    com que no calmo la gran set que tinc,
    com que no sé de canviar el meu crit
    en mena de vianda,
    pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.

    Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
    i m’omplo d’enyorança turmentada
    i em perdo molt endintre del gran bosc
    ple de barrancs
    i sóc el gall salvatge:
    m’exalto de nit quan les estrelles vacil.len,
    amb ronca veu anuncio l’aurora,
    tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
    i m’estarrufo collinflat i danso,
    tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.

    ResponElimina
  4. Jaume,

    que saps on es pot trobar l'article sencer per internet?
    A la web de l'Avui no l'he sabut trobar...

    Merci

    ResponElimina
  5. És aquí, ramon:

    http://paper.avui.cat/article/dialeg/156596/gat/llebre.html

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.