dijous, 12 de febrer del 2009

UNA AMABLE, UNA TRISTA, UNA PETITA PÀTRIA

El mateix dia que he llegit a dos llocs diferents la poesia de Vicent Andrés Estellés amb la mateixa atenció i interès per part de l'auditori, m'assabento que el Senat espanyol de forma unànime i el Congrés amb el vot en contra del PP han aprovat sengles mocions instant el govern espanyol a garantir la recepció recíproca de TV3 i Canal 9.

Que el president Camps torni a treure just en aquest moment (assetjat per casos de corrupció amb noms i cognoms connectats amb el Palau de la Generalitat del sud) la mòmia vella i esparracada de l'anticatalanisme gairebé és entranyable. Tant li costa d'entendre que nosaltres, catalans, també volem poder-lo veure des de casa, que ens agradaria escoltar com ens explica la seva no relació amb Orange Market i com han millorat el litoral de la Comunitat i entendre tot d'una en una llengua que li agradaria que no sabéssim el temps que fa cada dia a Burjassot?

4 comentaris:

  1. No el podríeu pair, creieu-me, el canal 9.
    No me n'havia adonat de l'enllaç carnerirà: aquesta nit m'hi submergiré.

    ResponElimina
  2. Justament jo ara estic estudiant Estellés a literatura catalana... L’any passat s’estudiava Foix i Papasseit i, com que saben que m’encanten les avantguardes, aquest any per fer la gracieta ens han posat poesia de postguerra... en fi, tot canvia com deia Heràclit. Una abraçada Jaume!

    ResponElimina
  3. Ara diran que els catalans també estem implicats en la gran conspiració (judeo-masònica-comunista-internacional???) contra el PP. Hi ha vells tics que mai marxen...

    Política i cultura són termes antitètics, almenys en aquest país. Seria un excel·lent exemple d'oxímoron per parlar-ne a classe.

    ResponElimina
  4. Estellés no és tan lluny de Salvat, Pol, en alguns aspectes. A veure si m'animo i un dia d'aquests penjo un poema seu extraordinari que diu l'Ovidi Montllor, amb un peu en la quotidianitat que se suposa que el caracteritzava i l'altre en l'esbotzament de la lògica i la més crua distorsió.

    I jo no gosaria dir que l'oxímoron sigui "política i cultura" (o política cultural), però que al País Valencià ho és "política lingüística" d'això no en tinc cap mena de dubte, Blanca.

    Gràcies a tots dos per passar per aquí i dir-hi la vostra!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.