dimecres, 7 de gener de 2009

RETORNS










"L'aula s'ha buidat de pressa, com sempre, potser amb alguna pregunta més de les habituals. Estan preocupats per l'examen, és clar, pel lliurament del treball, per quants resums han de fer. Jo no estic preocupat: estic buit, com l'aula. Mut, amb els llums apagats, sec en una cadira en un racó. Pel passadís, les veus dels estudiants de la propera classe s'acosten. El relleu. Em miro els bancs, la pissarra acabada d'esborrar, amb les llapissades que un diria que volen dir alguna cosa. Com les paraules tan importants, sis anys d'universitat se n'han anat amb el pas ràpid de l'esborrador. Em queda guix als dits, sí, però també marxarà quan em renti les mans. El que he respirat durarà més, però no es veu." Ho vaig escriure fa uns quants anys i després va anar a parar en forma d'entrada a Suomenlinna. Ara, amb tot més o menys a punt per tornar a embrutar-me els dits en aquelles mateixes aules, em fa gràcia llegir l'apunt d'avui al bloc d'en Pla:

7 de gener. Començo a fer els paquets per marxar a Barcelona. Els llibres de text, els trobo allà mateix —una mica pansits. Em fan l'efecte de cosa tronada, d'objectes inútils, sense vida. Les coses poden arribar a ésser molt banals, poden arribar a tenir una mena de banalitat profunda, massissa i intrínseca. Res no hi ha, però, en aquest terreny, com els llibres de text. Tan pelats i grapejats, arriben a fer pena. [Josep Pla, El quadern gris]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió