FA VINT-I-QUATRE SEGLES O AVUI

Tan sols la necessitat fa emprendre la guerra. Els combats, sigui quina en sigui la naturalesa, sempre tenen alguna cosa de funest per als vencedors mateixos; només s'han d'entaular quan no es pot fer la guerra d'altra manera.

Quan un sobirà està animat per la còlera o per la venjança, que no recluti tropes. Quan un general trobi que en el seu cor hi ha els mateixos sentiments, que no entauli mai cap combat. Per a l'un i per a l'altre són temps nebulosos: que esperin els dies de serenitat per a prendre decisions i emprendre accions.

Si es pot esperar algun profit en el fet de posar-se en moviment, fes marxar el teu exèrcit; si no preveus cap avantatge, mantén-te en repòs: encara que tinguessis els motius més legítims per a estar irritat, encara que t'haguessin provocat, o fins i tot insultat, espera, abans de prendre partit, que el foc de la còlera s'hagi dissipat i que els sentiments pacífics s'elevin a dojo en el teu cor. No oblidis mai que el teu objectiu, en fer la guerra, ha de ser el de procurar glòria, esplendor i pau a l'estat, i no el d'introduir-hi trastorns, desolació i confusió.

Sun Tzu, L'art de la guerra