dilluns, 15 de setembre de 2008

A SOPAR










Una taula per tres noies joves amb vambes i xancletes de taló que han entrat juntes. "Tres estudiants companyes de curs o de pis", he pensat. I ara són aquí al davant assegudes i fan allò tan curiós de deixar passar segons i més segons sense parlar-se, mirant cadascuna ostensiblement en direccions diferents. Què deuen pensar, penso. Les unes de les altres i totes tres d'aquest sopar en un indi arregladet que potser no tenien previst o no els venia gaire de gust... Té, ara n'arriba una quarta, no, dues més, amb un noi ample d'espatlles amb caçadora amb caputxa: els allarguen la taula i de cop totes somriuen, es diuen cosetes en veu baixa, s'alcen estirant la cua a servir-se del bufet com si les haguessin posat en marxa alhora, com si algú hagués introduït una moneda a la jove màquina aturada i ara sonés una música melosa. Ah, la vella benzina del devaneig.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió