ROGER VERDAGUER

Ara que això de comprar CDs s'ha convertit en un gest generós i gairebé alternatiu, si teniu divuit euros per invertir i sabeu a on venen mercaderia catalana refinada (jo vaig haver d'anar a Ona), em permeto recomanar-vos un títol: Les cançons tel·lúriques de Roger Mas.

El cantautor solsonenc hi adapta sis poemes ("Preludi", "Voleu que vos la cante?", "Anem", "Caminant", "Plus ultra" i "La lluna") d'un dels millors llibres de Jacint Verdaguer, Al cel, i tots sis temes són una pura meravella, una llepolia per a lectors i escoltadors que en una altra banda una mica menys gasiva amb el talent i amb les lletres pròpies l'haurien passejat per portades, programes i guardons entre elogis i enveges. Aquí, mesos després de la seva aparició, encara teniu la sort de poder descobrir-lo. I cantar amb ell i la seva guitarra i amb mossèn Cinto:

Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta meva, anem,
anem's-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena...





[I de propina una curiositat: el mateix Mas versionant en la llengua de Verdaguer una de les cançons més conegudes de Paulina Rubio.]