SANTA FERIA

Els addictes a l’ampolla mig buida solen posar la Feria del Libro de Madrid a l’altre plat de la balança de l’èxit (malgrat tot indiscutible, any rere any, crisi sobre crisi) de la diada de Sant Jordi. Sense apuntar-nos a la Confraria de la Flagel·lació Perpètua, val a dir que la Feria té com a mínim dos elements que complementarien magníficament el nostre Dia del Llibre. D’una banda la durada, de l’altra l’impressionant programa d’activitats (lectures, presentacions, exposicions) paral·leles. Ara que ens hem quedat sense Saló del Llibre, ¿per què no imaginar una Setmana del Llibre, al voltant del 23 d’abril, en què fos possible tornar a fullejar l’objecte preuat i a passejar-se amb calma per les parades, repartir (i dilatar) en el temps l’atenció dels mitjans i, encara, retornar una certa visibilitat (i, doncs, protagonisme) a un nombre més gran i divers d’autors?

D’altra banda, tant com demanar-nos quines lliçons podem extreure de la Feria del Libro per millorar el que ens és propi, una altra operació “madrilenya” possible seria l’aposta per la promoció peninsular de la literatura catalana traduïda al castellà a través precisament d’aquest aparador. Una aposta decidida i sostinguda amb un programa generós, original i tossut a tres o quatre anys vista, que permetés, tant com diuen que s’espanyolitza sant Jordi, catalanitzar la Feria del Retiro. De més verdes en maduren.

Publicat a El Periódico, 16-VI-08