LA CADIRA

Tots els actes del PEN World Voices, el festival internacional de literatura de Nova York, comencen amb una cadira buida a l'escenari i un/a presentador/a explicant que allà hi hauria d'haver assegut un escriptor xinès (cada dia ha tingut el seu nom propi) que no hi pot ser perquè és a la presó. Un petit inconvenient. I hi són per coses tan terribles com escriure un article en una revista local denunciant la deterioració del medi ambient o per assistir a una reunió informal sobre els drets humans al teu país. En aquestes setmanes que la flama olímpica es passeja envoltada de càmeres per mig món, i poc abans que a l'estiu els Jocs Olímpics a la Xina ocupin tots els mitjans per terra, mai i aire, un avís així sobre l'altra cara de les grans coses, aquest mínim apunt de dissidència, em sembla un senyal útil, remarcable, de quina pot ser avui la feina pública dels escriptors.

Aquí teniu els blocs del Festival.

Enllaç amb la campanya "Relleu del poema" del PEN Català.