TRES O QUATRE COSES QUE FARÉ DEMÀ

Ho confesso: sóc dels catalans desnaturalitzats que celebrarien que algun dia un futur Parlament una mica menys postfranquista fes un cop de cap i passés la festa nacional de l'onze de setembre al vint-i-tres d'abril. Demà per a mi és festa major i, diguin el que diguin els que diuen que la cosa ja no és el que era (quan ha estat el que era? Quan hi havia deu parades a la Rambla? Quan podies comprar totes les novetats que apareixien en català aquell dia? Quan va imposar la celebració un tal Primo de Rivera?), pocs dies passejo més de gust i més cofoi per aquest coi de ciutat esbadellada, esbarriada, esbelegadissa, esbraveïda, escariosa, esventrada, esverada, esvoletegadissa, esvorellada.

Demà, jo compto comprar-me una pila de diaris i seure a mirar la gent passar, anar a veure l'exposició sobre Mercè Rodoreda del Palau Robert, dinar amb gent que no han viscut mai un sant Jordi i escoltar què me'n diuen, passar per la tarda per la parada dels traductors a Rambla Catalunya entre Còrsega i Diagonal, després per compensar tanta alegria fer cap a can culer i després encara, just quan el dia sigui a punt de fer l'ànec, m'han convidat amb un grapat de col·legues a signar llibres a la tele, poca broma!