TARES FAMILIARS

Ja se sap que els discursos imperials floreixen en les males temporades. Potser és que Espanya no va tan bé com alguns es pensen i d'altres voldrien, doncs. Avui que reviuen fantasmes intimidants i patètics d'himnes sords, llengua única, familia i religió, per sort hi ha noms i tribunes que ajuden a aclarir alguns d'aquests assumptes. El pare Hilari Raguer va publicar dijous passat un article exemplar ("Educación para la ciudadanía franquista") a El País, i avui mossèn Jaume Reixach el glossa des del seu racó a l'Avui:

EM QUEDO AMB LA ROSA D'ABRIL

[...] Quan tot és enrenou i cridòria, miro cap a Montserrat. I no falla: tard o d'hora arriba la resposta que cercava. ¿És religiosa o política, la sorollosa campanya en favor de la família tradicional? Per saber-ho, només cal que llegiu l'article del P. Hilari Raguer, publicat al diari El País el 10 de gener. Remoure els arxius és la millor manera d'arxivar una falsa polèmica. És el que ha fet el P. Hilari. En el seu article queda molt clar que en lloc d'anar endavant anem enrere. La cúpula de l'episcopat espanyol no pot ser més reaccionària. La seva proposta és la mateixa que es troba en el Catecismo patriótico, de Menéndez Raigada, reeditat el 2003, i en una altra perla semblant que és a punt de sortir al carrer: España es mi madre, del P. Enrique Herrera Oria (los mismos perros con distintos collares). Es tracta únicament de no deixar-se enganyar. I allà cadascú. Si la "família tradicional" està tan malalta com diuen, ¿no seria més adient reclamar l'antiga funció dels metges de capçalera, que no pas un mal dissimulat retorn al franquisme? Penso que sí. En qualsevol cas, el que no es pot fer és mentir. Atribuir tots els mals a la laïcitat del govern és mentir. Suposa la negació de la democràcia. En favor, no de la família tradicional sinó de l'oligarquia episcopal: el bàcul dicta la llei i l'espasa la fa complir. O sigui: el 18 de juliol revisitat, oi? No, gràcies. Em quedo amb la rosa d'abril.

       Jaume Reixach, Avui (13-I-08)