VISCA (l'article 3.3 de) LA CONSTITUCIÓ

Setmanes enrere vaig anar de visita al Congreso de los Diputados (si no us interessa especialment l'arquitectura isabelina, us ho ben podeu estalviar). A la sortida, ens van donar a cadascun un petit exemplar amb la Constitució espanyola vigent. De seguida, els dits se me'n van anar, catecumenals, al Preàmbul a buscar l'article 3.3, perquè tal com van algunes coses, un té la impressió que potser hi va un dia i ja no hi és, com aquella gent que per anar a comprar mira cinc vegades la cartera per assegurar-se que hi duu, sí, els diners...

Des de 1978, el 6 de desembre és per a mi El Dia de l'Article 3.3, un text que evoco sempre (val a dir que amb un èxit relatiu) als unitaristes desinformats, i que llegeixo i passo fotocopiat als meus estudiants estrangers quan parlo de l'Espanya de la Transició i els demano que facin l'esforç de seguir als diaris i les ràdios el que es diu sobre Espanya i les espanyes. De vegades la inconstitucionalitat salta allà on menys se l'espera.

Artículo 3

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.