AMB LLOP
NADAL
Es lleven de matí les gallinetes
i el gall publica la blancor del món.
A dintre de l'estable, on feien farinetes,
la mula diu aixís de cara al bou:
—Quan ve aquest temps, no surts a la pastura;
conec que vas tornant-te casolà!
—És que tinc somnis d'or, somnio la ventura
que fins el jaç de l'estable serà gra!—
Desperten les ovelles esverades
a la llum tèbia i grisa del corral;
pel gran forat obert de les teulades
es veuen claredats passar per dalt!
Al gran soroll de barrumbó i esquella,
el llop i la guilla, que feien sentinella
dessota la finestra del pastor,
se'n fugen sense prendre-li el formatge
que tenia a defora, a la frescor.
I el llop deia: —Fujo i no tinc por!
Josep Pijoan (1879-1963)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.