ANTILOGIA
La dansa de la vida quotidiana (de la vida normal, que diria en Màrius Serra) ens ofereix subtils delicadeses paradoxals. Fer tard a un funeral, per exemple. O aplaudir-hi una caixa.
dijous, 4 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.