dijous, 4 d’octubre de 2007

ANTILOGIA

La dansa de la vida quotidiana (de la vida normal, que diria en Màrius Serra) ens ofereix subtils delicadeses paradoxals. Fer tard a un funeral, per exemple. O aplaudir-hi una caixa.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió