dimecres, 5 de setembre de 2007

FORASTERIES I PICARDIES

Al rellotge del BBVA sonen dos tocs llargs. La calor torna a repicar amb intensitat. Travesso la plaça, enfilo Rambla avall esquivant gent i més gent que puja, que baixa, que bada aturada, que fa fotos, que mira de distreure's. Giro a l'esquerra, entro a la plaça Reial i els veig tots asseguts a taules i més taules sempre amb roba clara i ulleres de sol: en un malson, creuria que algú s'ha endut els indígenes i els ha substituït per aquesta altra tribu més blanca, més somrient, més desvestida. Des que els he vist baixant de l'autobús municipal de dos pisos que fa la volta turística aturat davant de la FNAC no em trec del cap les velles paraules de Carles Soldevila, mestre de comentaristes ciutadans, transcrites a VilaWeb per acompanyar la notícia de l'aparició de l'antologia a dtv. Empenyo la porta de vidre del restaurant. Em saluden en castellà. Dissimulo: sóc a Barcelona.


DISSIMULEM

D'uns estius o d'unes primaveres ençà han començat a circular per Barcelona alguns autocars a ús de turistes. Ahir en vaig veure un altre que recollia el seu respectable carregament de personatges amb Baedekers, binocles i Kodaks. Vaig notar que el grup de badocs que s'havien aturat a presenciar, en plena Plaça de Catalunya, la instal.lació dels turistes en els seients de l'autocar, era manifestament excessiu. Per l'amor de Déu, una mica de picardia! Encara que, de fet, l'espectacle dels autocars curulls de turistes no ens sigui, ni de bon tros!, tan familiar com a Paris o a Londres, és convenient que dissimulem la nostra sorpresa. Pensem que si els falaguers auguris es compleixen, hem de presenciar una veritable invasió estrangera. Europa i Amèrica ens han d'enviar copiosos destacaments de gent curiosa, desvagada i proveïda de moneda... El nostre interès, i fins la nostra dignitat, aconsellen que siguem perfectament cortesos i alhora perfectament impassibles. Res de fer babarotes; res de prodigar a tort i a dret la nostra admiració; res de senyalar amb el dit les figures estrambòtiques ni les toilettes abracabradants; res de posar-se a riure amb ingenuïtat; res de formar grups de badocs...

Aixo posaria en guàrdia els forasters. Imaginarien que no hem vist el món per un forat. Tindrien una perillosa sensació de descobridors de Barcelona, i potser s'estranyarien de veure que no duem un cinyell de plomes i una anella d'or penjada al nas...

Dissimulem.
Carles Soldevila, "Fulls de dietari" (La Publicitat), 5-IV-1929

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió