PRESTATGERIES NOVES

De tots els moments en què a la vida voregem el ridícul, pocs n'hi deu haver tan sublims, tan punyeters, tan evidents en el cas dels escriptors com les dedicatòries. Les dels llibres propis (que dormen, ai, amb sort a casa d'amics i examics, de saludats o coincidits) i les que ens han anat esgarrapant noms que avui ens omplen d'orgull, encara d'emoció o directament de vergonya, segons els casos i les coses. Com vola la fermesa dels afectes! Que lluny i que risibles, certs adjectius. I quina pudor que fan sempre els superlatius. Au, de tornada al prestatge.