dimarts, 29 de maig de 2007

AL CAFÈ, MENTRE M'ESPERO











"Yo no me rasgo las venas", avisa tota discreta, després d'haver esbudellat sense anestèsia una companya de feina. La seva interlocutora sospira, agafa una bossa de botiga cara i clou la conversa: "Nada, que ja ens en sortirem".

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió