dimarts, 29 de maig del 2007

AL CAFÈ, MENTRE M'ESPERO











"Yo no me rasgo las venas", avisa tota discreta, després d'haver esbudellat sense anestèsia una companya de feina. La seva interlocutora sospira, agafa una bossa de botiga cara i clou la conversa: "Nada, que ja ens en sortirem".

Escrit per Jaume a les 0:46

Etiquetes:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)