ADÉUS SÓN HOLES



Que plegui un dels blocs que segueixes sap greu, que plegui la Tina més: si al llarg dels darrers anys he descobert als blocs algun(e)s escriptor(e)s que m'interessen, ella n'és sens dubte un(a) de primera línia. De tota manera, ja li vaig donar la benvinguda de retorn a la blogosfera una vegada: qui sap si no tornarà a tornar-hi... I en tot cas, si no ho fa (com en Carles, en Toni, mig la Teresa, mig en duquena), la veritat és que les portes d'aquests verals recorden prou les fulles batents dels bars del far west o les cuines d'alguns restaurants: no sempre tens clar si obren o tanquen, si surts o entres, cap a on es va.

Ara mateix, uns dies abans de saber que l'Aeroplà aterrava i de queixar-nos que no es faci servir prou la xarxa per a la promoció de la literatura, hem pogut afegir a la llista d'enllaços a tenir en compte Llibròfags, una interessant iniciativa col·lectiva de lectura i subratllat, i el redisseny de Lletres a Tarragona/Amb els 5 sentits. A més, acabem de saber que obren parada dos noms de referència, Josep Pedrals i Juan Cruz, i hem descobert que podem seguir les interioritats del programa d'activitats sobre la cultura catalana a Nova York de la mà de Guillem d'Efak, que treballa al Metropolitan Museum... Portes batents, adéus i holes, moviment, coses que passen d'una banda a l'altra.