LA MÉS BONICA

De vegades em demano quina és la llibreria més bonica que conec. Ara fa uns dies em van dur a una ferma candidata al títol, personal i relatiu, sempre provisional. La Elliott Bay Book Company és al centre vell de Seattle, en una cantonada, i quan en travesses la porta i deses el paraigua el que veus són lleixes i espai, totes dues coses alhora. Lleixes gruixudes de fusta basta, gairebé prestatgeries de magatzem, amb molts llibres de cara (gairebé tants com els que només ensenyen el llom) amb un cartellet escrit a mà en què els llibreters et fan cinc cèntims del títol en qüestió, o comenten per què el destaquen. El terra és també de fusta fosca i cruix lleument, les parets són de totxo vist, entre vermell i marró. Tot plegat té un aire usat, encalmat, acollidor. Hi ha llum, però no enlluerna: alço els ulls cap al sostre, alt, i em sorprèn veure que són fluorescents. L'espai és gran, amb diferents sales. Hi ha una bona secció de llibres de segona mà, hi ha una secció de llibres per nens amb un castell on t'hi pots (s'hi poden) ficar, hi ha un cafè en una mena de soterrani, hi ha mitja dotzena de dependents que et deixen tranquil però que es giren cap a tu així que te'ls acostes, hi ha un diari promocional que et donen quan pagues, una targeta de fidelització i tants i tants llibres, tants...

De les ciutats el passeig, el turó, el mercat i les botigues, el museu, els llocs de menjar, les llibreries i la biblioteca, els bars i, a Europa, l'església. I de Seattle aquesta cantonada de South Main i la Primera avinguda, amb fons de pluja lleu un diumenge de matí. I un parell de llibres, és clar, no fos cas.