HOTEL



La retícula de finestres fa pensar en un rusc o un escaquer o un caseller il·luminat. Amb gent que es vesteix i gent que es desvesteix, gent que prepara la roba i va amunt i avall de l'habitació, gent que fa la maleta. Televisors encesos que van canviant de color, algú que corre a poc a poc les cortines contemplant la ciutat, un nen que mira pel finestral, un jove que hi escriu a tocar amb un portàtil. Habitacions buides amb tots els llums encesos, habitacions amb els llums apagats en què no es pot saber si hi ha algú. Gent asseguda que no es mou, gent que balla una música invisible, gent que discuteix, que s'abracen, un que fa flexions. Llums que s'apaguen, negres i blanques, com un dibuix canviant a la façana. Formes quietes que no se sap què són, dos insectes estranys amb barret i abric, un que beu dret, uns altres que a poc a poc s'acomiaden, una femella que fa el llit, un que entra en una altra habitació i s'hi deixa anar. Tot en un silenci llunyà, amb formes petites que es mouen callades com dins d'un teatrí. I el cel i la ciutat i el pas de les hores al voltant embolcallant-ho, acollint-nos.