dilluns, 19 de febrer de 2007

RÈPLICA

Ja se sap que la cultura és una llarga conversa. També la petita cultura de cada dia: els articles, les xerrades, l'opinió, la discussió. Després de publicar a El Periódico el text del post anterior, vaig rebre un missatge de correu electrònic d'Enric Gomà, un dels (bons) lectors reals que conec, guionista, jurat de la Lletra d'Or. No pensem exactament el mateix, però em sembla que el seu punt de vista enriqueix el meu. Li he demanat permís per transcriure el seu missatge, afegint-lo a la conversa. Aquí el teniu.



Em vaig llegir l’article del Periódico sobre el Premi Llibreter i no hi estic gaire d’acord. El Premi, al meu entendre, té un esperit colonial, perquè les llibreries també el tenen. Cada vegada que entro en una llibreria, em faig creus de com estan de mal col·locats –arraconats, invisibles-, els llibres en català. El súmmum és la Plató de Sant Gervasi. La Catalònia, en un passadís lateral. La Central de Mallorca, amagats darrere el taulell de comandes. Sempre és així. Només la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia els té en una entrada.

Després hi ha l’espai dedicat als llibres en català: misèrrim. Els llibreters són lliures de fer el que vulguin –fins i tot de no tenir-ne cap ni un-, però jo com a ciutadà també sóc lliure de retreure’ls-ho. Però ningú no s’hi atreveix, amb els llibreters: dóna més bon resultat afalagar-los, per aconseguir unes engrunes.

Tinc ganes de llegir-me la novel·la d’en Davies, però l’espero en català (com el Cheever, a Proa). Ara bé, el poquíssim suport del Premi als llibres en català de tots aquests anys és simptomàtic. Que l’únic finalista del 2006 sigui en Girbal amb
La tragèdia de Cal Pere Llarg (Edicions de 1984), una novel·la del 1923, és una bufetada als escriptors catalans actuals. Suggereixo que ho facin amb els autors en castellà i veurem què hi diuen.

Enric Gomà

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió