dissabte, 17 de febrer de 2007

DE LLIBRES, PREMIS I LLIBRETERS











El premi Llibreter ha substituït amb una trista celeritat ben nostrada el prestigi i la satisfacció general del sector pels núvols de fons a l’edició de 2005 i una tronada forta en la de 2006, que ha premiat El quinto en discordia, del canadenc Robertson Davies. En parla un altre Llibreter, en aquest cas digital i anònim però de referència per als que seguim admirats el seu bloc: la reclamació de finalistes i guanyador en català al premi és un punyal d’aquells que un cop l’has fet entrar al cos estimat ja no pots treure sense estripar-ho tot. És preocupant, la facilitat amb què certes persones pontifiquen (o directament amenacen) sobre què haurien de fer jurats, lectors i crítics prou qualificats.

El cas és que, pel que fa al premi Llibreter, un pot enfilar-se a la columna recriminatòria del nacionalisme literariolingüístic o, per comptes d’això, constatar que Libros del Asteroide té ara una excel·lent oportunitat per animar-se a publicar en català (seus són els drets de Davies en la nostra llengua), deixant enrere el trist record dels temps (no tan llunyans) en què hi havia qui comprava els drets en català d’alguns llibres només per bloquejar-los. I es pot constatar també que al 2005 el guardó va servir perquè Edicions 62 edités la traducció d'El port de les aromes de John Lanchester. I ja vindran els premis en la llengua de Rodoreda. Perquè el que és evident és que la bona literatura catalana no pot permetre’s viure contra nous fenòmens editorials d’alguna manera també catalans com Asteroide, Funambulista, Minúscula o Salamandra (que en poesia tenen el seu paral·lel amb DVD o La Poesía, señor hidalgo). En aquest sentit, el premi Llibreter és un destacat espai de convivència entre lletres en català i en castellà, com ho són el premi Salambó o la llista de recomanacions "Els 22 de la 22" que cada any trameten per correu electrònic Guillem Terribas i la seva tropa des de la Llibreria 22 de Girona. Espais per a una imprescindible (i esperem que algun dia inevitable) convivència més serena i desacomplexada en què es pugui fer broma dels fantasmes de cada banda, que a fe que n’arrosseguem uns quants.

 Publicat a El Periódico (Èxit), 25-I-07

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió