NOTES EN MARXA SOBRE NORTHERN VOICE

#1. Quan sortim de casa plou, i en arribar a la universitat la pluja és quasi neu, lleugera, humida, freda. És dissabte i són quarts de nou del matí, però tothom sembla ser ja aquí sense problemes. Hi ha tres-centes persones inscrites (que han pagat cinquanta dòlars per fer-ho), totes prou diferents entre elles. Gent jove i gent gran, alguns amb criatures, gent que en diries activistes, geeks, altres amb pinta de professor despistat, moltes dones... Hi penses: tots plegats tenen (tenim) una sola cosa en comú, tan intangible com el fet que mantenen (que mantenim) un (molts jo diria que més d'un) bloc. A l'hora de la inscripció, el retolet identificatiu que ens donen conté el nostre nom... i l'adreça del bloc de cadascú.

#2. L'any passat les sessions de Northern Voice, la conferència canadenca de blogging, van ser al centre de Vancouver. Aquest any ho han traslladat a la UBC i hi patien, però l'edifici de la Facultat de Forestals, tot de fusta per dins, és magnífic: ampli, acollidor i ben preparat.

#3. A la conferència inaugural d'Anil Nish, m'adono que no m'havia trobat mai en un auditori ple de portàtils, i amb tanta gent que hi pren les notes directament: se sent de fons la remor lleugera dels teclats plans. També hi ha un grapat de càmeres digitals, i els que van fent fotos. Sensació curiosa de conferència retransmesa a l'instant. Més tard, en un dels tallers de la tarda, mentre escric aquestes notes, em trobaré "pujant-les" via el Blogger mentre just al seient del costat una altra participant fa el mateix amb el seu bloc. Ens mirem i somriem, comsi ens haguessin pescat mirant els apunts.

#4. L'organització és no professional, basada en un equip de voluntaris, però tot plegat funciona. Amb una barreja de relaxament i coneixement de causa que a mi em sembla ben anglosaxona. I els ponents en general saben parlar i fer somriure el públic i s'ajusten (!) al temps concedit. També és veritat que els moderadors exerceixen, cosa que s'agraeix.

#5. Mentre la Conferència té lloc, hi ha en marxa un xat permanent (Back Channel) en què participen molts dels assistents. I tot plegat és "podcastat"...

#6. Com en tota comunitat fundacional i missionera, hi ha les inevitables intervencions filosoficomotivacionals del públic, però en general el nivell de les preguntes i els comentaris és bo: es nota que la sala és plena de copartíceps.

#7. Apunto alguns blocs i wikis recomanats al llarg de les diferents sessions: The World is not flat, crònica d'una llarga volta al món; Posthegemony, des d'on el professor Beasley-Murray comenta els llibres del seu curs sobre literatura llatinoamericana dolenta i enllaça amb els blocs que els seus estudiants han de mantenir sobre el tema; un magnífic curs d'ensenyament d'anglès per a mestres de John Willinsky; Adbusters, portal de culturejammers; la pàgina del fotògraf Alex Waterhouse, renovada cada dia, i una estupenda enquesta, Why Do You Blog?, que dóna nom al bloc mantingut per Darren Barefoot i ens ha tingut entretinguts una bona estona amb les respostes concretes i el "retorn" per part dels assistents.



L'univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta...