CANADÀ O BIBLIOTECA

L'apunt d'avui a Reading Copy em serveix d'excusa per recomanar-vos aquest entretingut bloc de la gent d'AbeBooks (la gent en el sentit literal: l'escriuen els treballadors de la gran llibreria de segona mà a internet).

Es veu que a Anglaterra hi ha un debat obert sobre The Tenderness of Wolves, novel·la guanyadora d'un premi ambientada al Canadà de 1867... sense que l'autora, Stef Penney, que és agorafòbica (ja té delicte, parlant del que parla), hagi posat mai els peus no ja als escenaris exactes del seu llibre sinó ni tan sols al Canadà: va escriure la novel·la des de Londres, documentant-se a biblioteques. I, és clar (o no sé si és tan clar): no han trigat a disparar-se les veus dels que diuen que com pot ser això. Recordo un article que ens feia llegir Enric Sullà a la UAB en què Catherine Belsey plantejava el mateix tema, però parlant d'un protagonista negre d'un relat i fins a quin punt calia que l'autor fos negre per poder escriure-ho amb coneixement de causa (aneu estenent el cas a homes i dones, gent de camp o de ciutat, a la novel·la històrica o la de ciència-ficció i gairebé ens quedem sense literatura). Si jo hagués d'escriure sobre el Canadà, què faria? Agafaria un avió i me n'hi aniria? A on? Perquè, segons el tema, la pluja de Vancouver és neu a Calgary, l'anglès d'Ottawa francès a Quebec, els ntlakyapamuk a la Colúmbia són inuit a prop de l'Àrtic... A quin lloc s'ha d'anar, per poder parlar amb propietat d'enlloc?