UN DOL ENLLAÇAT

En David ens regala la millor manera (elegant, intel·ligent, sentida) de fer un homenatge a la Yael Langella, morta de forma inesperada.

Ahir a la nit em vaig trobar havent de donar raons que justifiquin escriure un blog... Doncs mira, aquí n'hi ha una altra: en moments així, en què les paraules semblen totes sobreres i alhora algunes imprescindibles, el bloc ofereix un espai per poder deixar-les, més que per dir-les. Deixar-les, a veure si diuen. I deixar-les que s'enllacin amb altres. Amb el dol i les paraules dels altres, també.



"Ara, tot és possible perquè tenim un passat. Aquest espai buit estava prenyat de la seva finitud absoluta. Allà on l’has nafrat primer, has obert una bretxa, un principi de de-finició (...)"

YL