LA MALA MALFIANÇA

Per damunt dels comentaris dels espectadors al primer partit de Champions, amb els gols que anaven caient entre aquell devessall d'aigua, s'hi veia prou clarament retallada la silueta d'una estranya desconfiança, d'una mena de por de la felicitat, un discret escepticisme envers la facilitat, certa incredulitat davant de l'excel·lència massa(?) sostinguda. Tot plegat, entranyablement culer però també insòlitament intransferible: cap ni un dels milers de guiris que a hores d'ara ajuden a omplir partit rere partit el Camp Nou, emocionats per poder veure en directe aquest joc de billar sobre una hectàrea d'herba, no entendria res si els ho miràvem d'explicar. Si els volíem fer entendre la nostra malfiança congènita... No sé si estaria tan malament, una micona de manipulació genètica.