ELOGI DE LA BIBLIOTECA LOCAL

Robert Saladrigas em va explicar un dia que Victoria de los Ángeles deia sobre Catalunya que el nostre és el país del "no n'hi ha per tant", però referit no a les coses dolentes que ens passen (per aquí encara en podríem estar agraïts) sinó sempre i només a les bones, al talent dels altres i a allò que funciona.

Ahir vaig anar amb les meves filles a la biblioteca pública del poble del costat, i en mitja hora mal comptada hi van trobar un grapat de llibres per substituir els que ja s'havien empassat i jo també en vaig sortir sense voler amb un parell de coses que no buscava. Al local hi havia aquí i allà prou gent de totes les edats consultant tranquil·lament enciclopèdies i guies, llegint revistes, fullejant llibres, navegant per internet, hi havia un plafó amb informació del poble i de la comarca i una bona selecció de les darreres novetats literàries i una bibliotecària discreta i eficaç que ens va fer sentir tan a gust, tan en un servei nostre i que, ves, funcionava, que després al cotxe encara somrèiem tots tres. Ja sé que no descobreixo cap secret, però de tant en tant ve de gust deixar-ho escrit: amb un deix d'eficàcia domèstica no gens aparatosa (i no especialment costosa), la xarxa de biblioteques de la província de Barcelona dibuixa un espai possible del que podríem fer que fos el país. I amb això sol, ja n'hi ha per a molt.