DE RE URBANA

Vespreja. A la vora del riu, recollim la parada al prat de prop del pont. Em trec les botes assegut al darrere del cotxe, amb el portaló obert per sobre del meu cap. En el silenci del llostre, una òliba. Passada una estona, hi torna. La Bruna xiuxiueja: "Escolteu, nenes"... I en l'atenció expectant torna a sonar, sortint del bosc proper, clapat ja de negre, el reclam menut. Llavors la Clara, amb veu baixa, s'exclama: "Sembla un mòbil!"