L'AUTOR, AMB EL DIARI D'AVUI A LES MANS I LES MALETES OBERTES DAMUNT DEL LLIT, DECIDEIX TRANSCRIURE UNA DARRERA FRASE DEL LLIBRE QUE LI HA FET PASSADOR L'ESTIU (AMB EL PERMÍS DE ROBERT HUGHES, JOAN NAVARRO I TOBIAS WOLFF)

Déu, ocult. La misèria, evident.

AZ, En la belleza ajena

TORNAR A CASA

Acabat d'arribar d'un puja-i-baixa a Barcelona, trobo al blog de Ramon Bassas (que ens ha anat endolcint l'agost amb poemes triats --diria que molt ben triats si no fos que l'educació no m'ho permet--) uns magnífics versos de Carles Riba evocant la sensació (universal, essencial) del retorn a casa, al nucli dolç i pur i el silenci del món...

NIETZSCHE

«Llegint els escriptors contemporanis, amargs i irònics, em faig aquesta pregunta: per què hem de tornar altre cop a Nietzsche? Perquè sembla que no hi hagi cap dubte que ells en provenen, els va fascinar aquest gran estilista, aquest gran, magnífic sabotejador. I també em faig aquesta pregunta: què hi ha a l’altra banda, més enllà de la inquietud, més enllà de la tristesa, inspirada i irònica? Perquè, després de tot, no es tracta –només un infant podria raonar d’aquesta manera– que, a una banda, hi hagi aquests profunds, irònics i aguts genis i, a l’altra, només la rutina, la mediocritat, la quotidianitat, vestits grisos, poetes poc interessants, el tedi de l’ortodòxia i el parlament, el tedi dels pintors acadèmics, pastors de veu professionalment impostada, l’Església, els organismes oficials, els bancs, els consorcis internacionals i, pagats per aquests, obedients professors que canten la virtut, la família i la llibreta d’estalvis. No, aquesta equació és molt més complicada. A l’altra banda hi ha potser també desesperació, tanta que busca el foc, la claredat, l’afirmació, que busca l’expressió, i no la troba, o tan sols amb l’esforç més gran. Però és que no es tracta, aquí, d’un concurs d’oratòria!»

 Adam Zagajewski, En la belleza ajena

SANT LLORENÇ

El cel és un esquitx de llums minúsculs,
la lluna escriu amb gris damunt la nit,
la terra jeu oferta com el múscul
d'un braç per on es perd l’estel fugaç,
camí de l’infinit.

JS

PÈRDUES

«Havia perdut dues pàtries, però en buscava una tercera: un lloc per a la imaginació, un territori que em permetés trobar una sortida a la meva encara no prou clara necessitat artística. Havia perdut una ciutat real, i buscava una ciutat de la imaginació. Relativament tard —més que en el cas d'altres persones— vaig escollir la poesia com a camp de les meves recerques.»

 Adam Zagajewski, En la belleza ajena

ÀPAT I A PATIR



A l'inrevés de les croquetes a la paella i amb l'oli calent, que sempre estan una mica més torrades del que sembla, a la tornada els problemes solen estar una mica menys resolts del que diries.

TERRATRÈMOL

«Qui hagi conegut l'estat de profunda abstracció propi dels treballs de la imaginació sabrà de què parlo: del moment en què, després d'un llarg període de concentració, sortim a la superfície i durant un cert temps ens trobem en una mena de no-man's land. Ja ens han abandonat els raigs amigables i ardents de la imaginació, però encara no toquem de peus a la terra ferma del sentit comú quotidià. Per un instant, estem suspesos entre dues esferes que probablement es freguen en alguna banda, sí, però no sabem a on (ni en nosaltres ni per a nosaltres). És aquest un moment perillós; qui comenci llavors a preparar el dinar o el sopar hauria d'anar amb molt de compte per no provocar un incendi o fins i tot un terratrèmol.»

 Adam Zagajewski, En la belleza ajena

GOMBROWICZ

«A Gombrowicz li agradaven les teories, la filosofia, fins i tot va dictar conferències sobre la història del pensament. De les seves teories no n'ha quedat res. Durant tota la seva vida va escriure exclusivament sobre ell mateix, però nosaltres, els seus lectors, que hem estudiat una vegada i una altra tots els seus llibres i les seves cartes, no sabem qui era.

Era un gran escriptor.»

 Adam Zagajewski, En la belleza ajena

CONEGUTS

He trobat una joia, un germà en la distància (en tots els sentits). Llegeixo aquests dies, passant a poc a poc les pàgines perquè no se m'acabi, En la belleza ajena, d'Adam Zagajewski (també els seus Poemas escogidos, tots dos a Pre-textos, però ara és del volum en prosa de què vull parlar).

Coneixia l'escriptor polonès com a poeta, però no la meravella d'aquest llibre a mig camí entre el quadern de notes i les memòries, agut i clar, profund, discret, suggeridor. En transcric una de les darreres entrades que he marcat, i ho aniré fent durant uns dies, en paral·lel a la lectura. Hi parla d'altres, però també d'ell:

«Els bons escriptors emboliquen el desconegut en el conegut. Els dolents donen a la superfície el desconegut.»
AZ

SEZESSIONSTIL



De vegades, la suposada valentia frega la tonteria. D'altres, s'hi confon (i no parlo de Luis Figo, model de coherència).

LITTLE BOY



A les 8:15h del matí del 6 d'agost de 1945 va obrir-se la portella de l'Enola Gay, i el ventre de la bèstia va deixar anar un infant que havia de canviar el curs de la guerra i de tantes altres coses.

UT MUSICA POESIS?

Alguna vegada he sostingut (amb enarcament de celles de col·legues diversos) que, dins de les arts i les ciències, els escriptors gaudeixen encara (no més que abans ni per sempre: encara) d'una situació privilegiada. Ara, em fa gràcia retrobar aquest argument (matisat i desenvolupat portant-lo cap a l'aigua del molí musical) en un dels meus blocs no literaris predilectes, Tacet, mantingut per en Jordi Cos, músic lletraferit que toca a l'Orquestra Simfònica del Vallès.

El seu post, titulat "Una gent estranya", comença així:
En el món de la cultura els escriptors constitueixen una casta privilegiada. A qui hagi guanyat un premi literari, per modest que sigui, se li concedeix patent de cors per escriure de qualsevol cosa. La secció d'opinió dels diaris es nodreix d'articles signats per escriptors, més o menys coneguts, que analitzen, sense complexos, temes tan variats com la situació política en el País Basc, els defectes de la defensa del Barça, o el temps de cocció d'un arròs amb verdures. La descripció, encara més, el compromís amb el món que ens envolta, sembla ser patrimoni dels senyors de la paraula, mentre que els músics seguim essent considerats una gent estranya, sempre afamats i queixosos, que vivim aïllats de la realitat reclosos dins d'una cova. Els melòmans no tenen més sort. El nivell cultural d'una persona es mesura més pel volum de llibres llegits que per la quantitat de música escoltada. (Més...)

[Bé, posats a destacar blocs predilectes, també ho aprofito per felicitar des d'aquí el Llibreter: mitja espelma és mitja espelma!]

NO NACIONALISME



Interceptada en Tarifa una patera con 29 inmigrantes, entre ellos 10 bebés y una embarazada
LVD - 02/08/2005 - 09.44 horas

Roberto Carlos se convirtió en ciudadano español tras jurar la Constitución Española en el Registro Civil. De esta forma, el zaguero, que acudió al acto acompañado de abogados y amigos, no ocupará ya plaza de extranjero en el conjunto blanco, dejando el sitio a los nuevos fichajes Baptista y Robinho.

Tras estos sucesos, el delegado del Gobierno en Andalucía hizo un llamamiento a la UE y a la conciencia política para evitar la inmigración por necesidad y casos como este, en el que las madres no sólo se juegan su propia vida sino que exponen la de aquellos que más quieren para intentar llegar a las costas españolas. López Garzón destacó que el el Gobierno es plenamente consciente de la situación y aseguró que "estamos convencidos de que hay que hacer inversiones, por medios de planes a largo plazo, para evitar la inmigración por necesidad, tanto nosotros como el resto de los países de la UE".

Así, y tras nueve temporadas en el equipo blanco, Roberto Carlos se convierte en ciudadano español. "Después de tantos años en España me siento orgulloso de haberme nacionalizado. Para mí era una cosa muy importante", me identifico mucho con este país. Estoy temblando. Es algo diferente en mi vida y además es importante para mis hijos", destacó el jugador. "La nacionalidad española era algo que quería hace muchos años y ahora ya lo he conseguido".

DE VACANCES

Buscant la referència d'un seu darrer llibre de contes que, inexplicablement, no em sabien trobar a la llibreria, m'adono que Carles Bellver va escriure també un postpostsantCugat que no vaig enllaçar en el seu dia. Ho faig ara perquè el text s'ho val.

Bellver també amplia la possible llista de referents per als blogs. Ara, mig desvagat, jo encara n'hi afegiria un altre, segurament induït per les dates: em sembla que els blogs són també, en certa manera, vacances (són vacances o ens fan fer vacances: ens sostreuen). Vacances de l'ordinari, parèntesi enmig de.

I voltant voltant he trobat a la xarxeta (la Xarxa en català, vull dir) tres clàssics més d'estiu que m'ajuden a tancar aquest post dispers: el primer és la inevitable (i, com s'apunta, immutable) caravana, finament evocada a Quaderns. El segon, les suposades lectures d'estiu a cal Llibreter. I el tercer, l'endreça endarrerida (en aquest cas, de llibres a les prestatgeries) a Mails per a Hipàtia... Que sigui lleu, tot plegat.