ABSTENIR-SE'N

Quan m'assabento que el grup majoritari de l'oposició s'ha abstingut a la votació de la proposició de llei de reforma de l'estatut català perquè el troba poc blindat, em ve a la memòria una breu escena prou recent: camí de Brussel·les, vaig coincidir a l'avió amb un dels dos líders de la coalició que avui arrufa el nas. Ell seia a la primera fila, i jo una mica més enrere, amb la qual cosa vaig tenir una visió privilegiada de l'escena quan va entrar l'hostessa amb el carret de la premsa i ell, elegant, calmós, va anar agafant un per un tots els diaris que s'editen a Barcelona fins que va arribar a l'Avui i se'n va abstenir. Potser ja el duia posat de casa. Quan em va arribar el torn, jo sí que vaig agafar l'Avui (encara hi publicaven la soberga sèrie "El camí cap a Frankfurt 2007"), amb dos diaris més. No cal dir que el líder polític és inequívocament nacionalista. I que jo no sé què sóc.