BABILANS

Acabat d'arribar d'allà on Hernán Cortés va perdre la vergonya, volia fer un post per sumar-me a l'alegria de Combray, però, com a Saragatona, abans d'acabar de sopar em va caure la cullera de la mà en sentir el senyor Esteban González Pons ("Estebán", segons el web governamental, però ja se sap que a alguns valencians val més no tocar-los els accents), conseller de Relacions institucionals i Comunicació de la Generalitat Valenciana, que sostenia en roda de premsa, amb gran vehemència i literalment, que

HACER PREVALECER LA CIENCIA SOBRE LA DEMOCRACIA ES UN CAMINO MUY PELIGROSO

Mentre ho deia, tot de taronges de l'Horta queien cap amunt i el planeta va deixar de girar al voltant del sol i va començar a fer-ho al voltant del Micalet, que ja n'hi ha prou de la dictadura de Newton i Galileu. I a mi, de cop, em va venir al cap la primera frase de Vendrán más años malos y nos harán más ciegos, aquella que diu "Lo más sospechoso de las soluciones es que se las encuentra siempre que se quiere". I en anar a buscar el llibre de Sánchez Ferlosio per comprovar-la, vaig trobar-me que el següent aforisme també ens és dedicat, perquè després es digui que ningú no pensa en els babilans: "Babilonios somos; no nos vuelva la tentación de levantar ninguna torre juntos. Más bien ¡dejémonos ya de una vez por imposibles los unos a los otros, como buenos hermanos!"... Ni catalans, doncs, ni babilonis ni valencians: babilans, això som. Germans de la pura imbecil·litat, del més brut interès, de la simple demagògia. I així ens va.